Us deixo les dues primeres activitats del nou itinerari.
Som-hi!




No obstant, és l'alzinar, amb els variats sotaboscos formats per arbusts, lianes i herbes, el que cobreix la major part de la muntanya.
Relacioneu les fotos dels arbres i arbustos amb la seva descripció.
![]() ![]() | ![]() ![]() |
![]() | ![]() | ![]() |
Alzina: Arbre corpulent amb capçada espessa, fosca i ampla; l'escorça també és fosca i negrosa; la seva fulla pot tenir mides diferents, i el marge, pot ser dentat o no; la cara superior de la fulla és de color verd fosc, i la inferior, grisenca i recoberta d'un fina borra que li permet mantenir la humitat. El seu fruit, la gla, madura a final d'estiu o a la tardor.
Boix: Arbust pot aconseguir fins a 5 metres d'alçada. Les fulles són ovades, sense pèls, llueixen en la cara superior i són verdes tot l'any. Es troben oposades a banda i banda de la tija. Els fruits són càpsules ovalades sense pèls, de color negre lluent. La seva fusta és forta, i s'utilitza per fer gravats, estris de cuina, peces d'escacs...
Marfull: Arbust de 2 a 4 metres d'alt, de fulles perennes; les branques joves sovint són vermelloses i amb pèls. Les fulles, que són oposades, tenen una forma ovada i el marge enter. Les flors són blanques o lleugerament rosades. Els fruits, ovalats de color blau fosc, maduren d'agost a setembre.
Corona de reina: Forma una roseta de fulles verdes i gruixudes amb la vora de color blanc. Aquest color blanquinós són les supuracions de calç que fan les fulles pels porus que tenen al voltant del seu perímetre. Del centre de la roseta surt una tija rogenca que és poblada de flors blanques. Viu a les esquerdes de les roques, en obagues i encarada al nord.
Heura: És una liana que s'enfila per parets i arbres mitjançant unes petites arrels que neixen a la tija. A les branques florides, les fulles són ovades i amb un sol nervi principal. A la resta, les fulles són lobulades, sense dents i amb un nervi principal a cada lòbul. Les flors, en forma d'ombrel·la, són d'un color verd groguenc. El fruit és una baia negra.
2.Alzina-B
ResponEliminaBoix-D
Marfull-E
Corona de reina-A
Heura-C
AINA
Activitat 1:
ResponEliminaLa muntanya de Montserrat no ha estat sempre com avui la veiem. Fa molts i molts milions d'anys, la superfície de la terra era molt diferent. Però ha anat canviant a poc a poc, com si es fes vella, a causa de les forces anomenades "orogèniques" , és a dir, que formen muntanyes. Unes són ràpides com els terratrèmols ; d'altres actuen molt lentament. Ara fa moltíssim temps, doncs, allí on avui hi ha el mar Mediterrani hi havia una terra molt muntanyosa, i el centre de l'actual Catalunya era un gran mar interior.
De les muntanyes baixaven una colla de grans rius que desembocaven en aquest mar. I justament són ells els que han fet possible que Montserrat existeixi, ja que arrossegaven sorra, pedres i fang, i els anaven acumulant a la vora del mar, després d'haver-los gastat i triturat.
REBECA
Activitat 2:
ResponEliminaBoix: A
Marfull: D
Corona de reina: E
Heura: C
Alzina: B
REBECA
Hola José es la primera activitat la segona no sé si em donarà temps.
ResponEliminaLa muntanya de Montserrat no ha estat sempre com ara.Fa molts milions d’anys, la supefície no era així.la superficie a anat canviant molt lentament a causa de les forces
que formen les muntanyes anomenades “orogèniques”.Unes de les forces són ràpides com per exemple els terratrèmols i hi ha d’altres que actuen lentament.molts anys enrere allà on hi ha el mar Mediterrani hi havia unaterra muntanyosa,i el centre de catalunya era un mar interior.Fa ja molts anys que de les muntanyes baixaven grans rius que desembocaven al mar Mediterrani.I aquets rius són els que van fer possible que avui dia Montserrat existeixi, perquè arrossegaven sorra, pedres i fang, i s’anava acumulant a la vora del mar.Mentrestant la terra es bellugava i anava canviant la superfície.Així les muntanyes de la costa es van anar enfonsant i es van convertir en el tros de mar que envolta les Illes Balears.Al mateix temps el mar interior lentament es va anar assecant.La massa de pedres que era Montserrat s’aixecà a poc a poc a causa de les forces que la presionaven. Després el riu Llobregat, la pluja, el vent i elglaç la vant anar gastant fins a donar-li la forma que té ara.
Espero que estigui bé.
Alba li
Alzina: b
ResponEliminaBoix: a
Marfull: d
Corona de reina: e
Heura: c
Hola José la segona activitat
ResponEliminaa)boix
b)alzina
c)heura
d)marfull
e)corona de reina
Alba li
La muntanya de Montserrat no era com avui la veiem. Fa molts i molts milions d'anys, la superfície de la terra era diferent. Però a canviant a poc a poc, a causa de les forces anomenades "orogèniques" , és a dir, que formen muntanyes. Unes són ràpides com els terratrèmols ; d'altres actuen molt lentament. Ara fa moltíssim temps, allí, on avui hi ha el mar Mediterrani hi havia una terra molt muntanyosa, i Catalunya era un gran mar interior.
ResponEliminaDe les muntanyes baixaven una colla de grans rius que desembocaven en aquest mar. justament són ells els que han fet possible que Montserrat existeixi, arrossegaven sorra, pedres i fang, i els anaven acumulant a la vora del mar, després d'haver-los gastat i triturat. I mentrestant la terra es bellugava i la seva superfície anava canviant. A Catalunya es produí un moviment semblant al d'unes balances, on quan un plat puja, l'altre baixa. Així, les muntanyes de la costa es van anar enfonsant fins a convertir-se en el tros de mar que volta les Illes Balears, les quals són els cims d'aquella antiga serralada. Al mateix temps, el mar interior passà a ser un llac, el qual s'anà assecant a poc a poc. Tota la massa de pedres i fang que era aleshores Montserrat, s'aixecà lentament a causa de les forces que la pressionaven. Després, el riu Llobregat, la pluja, el vent i el glaç la van anar polint i gastant fins a donar-li la forma que veiem. A causa de les seves formes pintoresques ha rebut el nom de Montserrat, "muntanya serrada" .
Aquestes pedres anomenades còdols o palets de riera, són la base del conglomerat montserratí. La matriu és el material fi (sorres, argiles...) que omple els buits entre els còdols.
Cristina A i Macarena
jose aquesta es la activitat 1:
ResponEliminaÉs un massís de formes singulars que s'enlaira bruscament a l'oest del riu Llobregat fins als 1.236,4 m del cim de Sant Jeroni.[1] Altres cims montserratins són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera, etc. Va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservació.
Al llarg dels mil•lennis d’anys, els moviments isostàtics i tectònics, els canvis climàtics i l'erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles. A les seves entranyes, l'erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteres.
Alzina: Arbre corpulent amb capçada espessa, fosca i ampla; l'escorça també és fosca i negrosa; la seva fulla pot tenir mides diferents, i el marge, pot ser dentat o no; la cara superior de la fulla és de color verd fosc, i la inferior, grisenca i recoberta d'un fina borra que li permet mantenir la humitat. El seu fruit, la gla, madura a final d'estiu o a la tardor.
ResponElimina(B)
Boix: Arbust pot aconseguir fins a 5 metres d'alçada. Les fulles són ovades, sense pèls, llueixen en la cara superior i són verdes tot l'any. Es troben oposades a banda i banda de la tija. Els fruits són càpsules ovalades sense pèls, de color negre lluent. La seva fusta és forta, i s'utilitza per fer gravats, estris de cuina, peces d'escacs
(A)
Marfull: Arbust de 2 a 4 metres d'alt, de fulles perennes; les branques joves sovint són vermelloses i amb pèls. Les fulles, que són oposades, tenen una forma ovada i el marge enter. Les flors són blanques o lleugerament rosades. Els fruits, ovalats de color blau fosc, maduren d'agost a setembre.
(D)
Corona de reina: Forma una roseta de fulles verdes i gruixudes amb la vora de color blanc. Aquest color blanquinós són les supuracions de calç que fan les fulles pels porus que tenen al voltant del seu perímetre. Del centre de la roseta surt una tija rogenca que és poblada de flors blanques. Viu a les esquerdes de les roques, en obagues i encarada al nord.
(E)
Heura: És una liana que s'enfila per parets i arbres mitjançant unes petites arrels que neixen a la tija. A les branques florides, les fulles són ovades i amb un sol nervi principal. A la resta, les fulles són lobulades, sense dents i amb un nervi principal a cada lòbul. Les flors, en forma d'ombrel•la, són d'un color verd groguenc. El fruit és una baia negra.
(C)
Cristina A i Macarena
a:corona de reina.
ResponEliminab:alzina.
c:heura.
d:boix.
e:marfull.
Oriol Molina Guerrero 6è
a:corona de reina.
ResponEliminab:alzina.
c:heura.
d:marfull.
e:boix.
nadia macias gines
Jose aquesta es la activitat meva
ResponEliminaLa muntanya de Montserrat no ha estat sempre com avui la veiem. Fa molts i molts milions d'anys, la superfície de la terra era molt diferent. Però ha anat canviant a poc a poc, com si es fes vella, a causa de les forces anomenades "orogèniques" , és a dir, que formen muntanyes. Unes són ràpides com els terratrèmols ; d'altres actuen molt lentament. Ara fa moltíssim temps, doncs, allí on avui hi ha el mar Mediterrani hi havia una terra molt muntanyosa, i el centre de l'actual Catalunya era un gran mar interior.
De les muntanyes baixaven una colla de grans rius que desembocaven en aquest mar. Ijustament són ells els que han fet possible que Montserrat existeixi, ja que arrossegaven sorra, pedres i fang, i els anaven acumulant a la vora del mar, després d'haver-los gastat i triturat. I mentrestant la terra es bellugava i la seva superfície anava canviant. A Catalunya es produí un moviment semblant al d'unes balances, on quan un plat puja, l'altre baixa. Així, les muntanyes de la costa es van anar enfonsant fins a convertir-se en el tros de mar que volta les Illes Balears, les quals són els cims d'aquella antiga serralada. Al mateix temps, el mar interior passà a ser un llac, el qual s'anà assecant a poc a poc. Tota la massa de pedres i fang que era aleshores Montserrat, s'aixecà lentament a causa de les forces que la pressionaven. Després, el riu Llobregat, la pluja, el vent i el glaç la van anar polint i gastant fins a donar-li la forma que veiem. A causa de les seves formes pintoresques ha rebut el nom de Montserrat, "muntanya serrada" .
Aquestes pedres anomenades còdols o palets de riera, són la base del conglomerat montserratí. La matriu és el material fi (sorres, argiles...) que omple els buits entre els còdols. Aquests dos elements sedimentaris són units per un ciment calcari, dut per les aigües que s'infiltraven quan la roca s'estava formant.
B-Alzina
ResponEliminaA-Corona de reina
C-Heura
D-Marfull
E-Boix
hola jose aquesta es l'acivitat2:
ResponEliminaB=alzina
A=boix
D=marfull
E=corona de reina
C=heura
És un massís de formes singulars que s'enlaira bruscament a l'oest del riu Llobregat fins als 1.236,4 m del cim de Sant Jeroni.[1] Altres cims montserratins són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera, etc. Va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservació.
ResponEliminaAl llarg dels mil•lennis, els moviments isostàtics i tectònics, que no sé exactament que són, els canvis climàtics i l'erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles. A les seves entranyes, l'erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteres
Fa molts i molts milions d'anys, la superfície de la terra era molt diferent. Però ha anat canviant a poc a poc, a causa de les forces anomenades "orogèniques" , és a dir, que formen muntanyes. Unes són ràpides com els terratrèmols ; d'altres ho fan molt lentament. Ara fa moltíssim temps, allí on avui hi ha el mar Mediterrani hi havia una terra molt muntanyosa, i el centre de l'actual Catalunya era un gran mar interior.
ResponEliminaDe les muntanyes baixaven una colla de grans rius que desembocaven en aquest mar. I justament són ells els que han fet possible que Montserrat existeixi, ja que arrossegaven sorra, pedres i fang, i els anaven acumulant a la vora del mar, després d'haver-los fet pols. I mentrestant la terra tremolava i la seva superfície anava canviant. A Catalunya es pruduïr produir un moviment. Així, les muntanyes de la costa es van anar enfonsant fins a convertir-se en el tros de mar que volta les Illes Balears, les quals són els cims d'aquella antiga serralada. Al mateix temps, el mar interior passà a ser un llac, el qual s'anà assecant a poc a poc. Tota la massa de pedres i fang que era aleshores Montserrat, s'aixecà lentament a causa de les forces que la pressionaven.
hola jose,
ResponEliminaAlzina:B Boix:D Marfull:E Corona de reina:A
Heura:C
Al word tinc tota la definició copiada amb la resposta
hola jose,
ResponEliminaLa muntanya de Montserrat no ha estat sempre com avui. Fa molts i molts milions d' anys, la superfície de la terra era molt diferent. Però ha anat canviant a poc a poc a causa de les forces anomenades "orogèniques" , és a dir, que formen muntanyes. Unes són ràpides com els terratrèmols ; d 'altres actuen molt lentament. Ara fa moltíssim temps, allí on avui hi ha el mar Mediterrani hi havia una terra molt muntanyosa, i el centre de l' actual Catalunya era un gran mar interior.
De les muntanyes baixaven uns grans rius que desembocaven en aquest mar. I justament són ells els que han fet possible que Montserrat existeixi, ja que arrossegaven sorra, pedres i fang, i els anaven acumulant a la vora del mar.
I mentrestant la terra es bellugava i la seva superfície anava canviant. Així, les muntanyes de la costa es van anar enfonsant fins a convertir-se en el tros de mar que volta les Illes Balears, les quals són els cims d' aquella antiga serralada. Al mateix temps, el mar interior passà a ser un llac, el qual s' anà assecant a poc a poc. Tota la massa de pedres i fang que era aleshores Montserrat, s' aixecà lentament a causa de les forces que la pressionaven. Després, el riu Llobregat, la pluja, el vent i el glaç la van anar polint i gastant fins a donar-li la forma que veiem. A causa de les seves formes pintoresques ha rebut el nom de Montserrat, "muntanya serrada" .
Aquestes pedres anomenades còdols o palets de riera, són la base del conglomerat montserratí. La matriu és el material fi ,que omple els buits entre els còdols. Aquests dos elements sedimentaris són units per un ciment calcari. Els tres elements són els còdols,material fi i ciment calcari.
Aquests són els resultats:
ResponEliminaA: Boix
B: Alzina
C: Heura
D: Marfull
E: Corona de Reina
A: Boix
ResponEliminaB: Alzina
C: Heura
D: Marfull
E: Corona de Reina
Espero que estigui bé.
A:BOIX
ResponEliminaB:ALZINA
C:HEURA
D:MARFULL
E:CORONA DE REINA
CRISTINA M.
La muntanya de Montserrat no era com avui la veiem. Fa molts i molts milions d'anys, la superfície de la terra era diferent. Però a canviant a poc a poc, a causa de les forces anomenades "orogèniques" , és a dir, que formen muntanyes. Unes són ràpides com els terratrèmols ; d'altres actuen molt lentament. Ara fa moltíssim temps, allí, on avui hi ha el mar Mediterrani hi havia una terra molt muntanyosa, i Catalunya era un gran mar interior.
ResponEliminaDe les muntanyes baixaven una colla de grans rius que desembocaven en aquest mar. justament són ells els que han fet possible que Montserrat existeixi, arrossegaven sorra, pedres i fang, i els anaven acumulant a la vora del mar, després d'haver-los gastat i triturat. I mentrestant la terra es bellugava i la seva superfície anava canviant. A Catalunya es produí un moviment semblant al d'unes balances, on quan un plat puja, l'altre baixa. Així, les muntanyes de la costa es van anar enfonsant fins a convertir-se en el tros de mar que volta les Illes Balears, les quals són els cims d'aquella antiga serralada. Al mateix temps, el mar interior passà a ser un llac, el qual s'anà assecant a poc a poc. Tota la massa de pedres i fang que era aleshores Montserrat, s'aixecà lentament a causa de les forces que la pressionaven. Després, el riu Llobregat, la pluja, el vent i el glaç la van anar polint i gastant fins a donar-li la forma que veiem. A causa de les seves formes pintoresques ha rebut el nom de Montserrat, "muntanya serrada" .
Aquestes pedres anomenades còdols o palets de riera, són la base del conglomerat montserratí. La matriu és el material fi (sorres, argiles...) que omple els buits entre els còdols.
CRISTINA M.
Fa molts i molts milions d'anys, la superfície de la terra era molt diferent. Però ha anat canviant a poc a poc, com si es fes vella, a causa de les forces anomenades "orogèniques" , és a dir, que formen muntanyes. Unes són ràpides com els terratrèmols ; d'altres actuen molt lentament. Ara fa moltíssim temps, doncs, allí on avui hi ha el mar Mediterrani hi havia una terra molt muntanyosa, i el centre de l'actual Catalunya era un gran mar interior.
ResponEliminaDe les muntanyes baixaven una colla de grans rius que desembocaven en aquest mar. I justament són ells els que han fet possible que Montserrat existeixi, ja que arrossegaven sorra, pedres i fang, i els anaven acumulant a la vora del mar, després d'haver-los gastat i triturat. I mentrestant la terra es bellugava i la seva superfície anava canviant. A Catalunya es produí un moviment semblant al d'unes balances, on quan un plat puja, l'altre baixa. Així, les muntanyes de la costa es van anar enfonsant fins a convertir-se en el tros de mar que volta les Illes Balears, les quals són els cims d'aquella antiga serralada. Al mateix temps, el mar interior passà a ser un llac, el qual s'anà assecant a poc a poc. Tota la massa de pedres i fang que era aleshores Montserrat, s'aixecà lentament a causa de les forces que la pressionaven. Després, el riu Llobregat, la pluja, el vent i el glaç la van anar polint i gastant fins a donar-li la forma que veiem. A causa de les seves formes pintoresques ha rebut el nom de Montserrat, "muntanya serrada" .
aquesta es la activitat 1:
ResponEliminaLa montanya de Montserrat no està com nosaltres la veiem.
La montanya de Montserrat està formada per capÇades d'arbres tocant-se fent que no pugui entrar la llum a l'interior.A causa de les seves formes pintoresques ha rebut el nom de Montserrat. Mario i David
Activitat 1
ResponEliminaLa Muntanya de Montserrat no ha estat sempre com ara la veiem. Fa milions d’anys,la superfície de la terra era molt diferent. Però a anat camviant poc a poc.
com si es fes vella, a causa de les forces anomenades "orogèniques" son
les que formen muntanyes. Unes són ràpides com els terratrèmols ; d'altres actuen molt lentament. Ara fa moltíssim temps, doncs, allí on avui hi ha el mar Mediterrani hi havia una terra molt muntanyosa, i el centre de l'actual Catalunya era un gran mar interior De les muntanyes baixaven una colla de grans rius que desembocaven en aquest mar. I justament són ells els que han fet possible que Montserrat existeixi, ja que arrossegaven sorra, pedres i fang, i els anaven acumulant a la vora del mar, després d'haver-los gastat i triturat. I mentrestant la terra es bellugava i la seva superfície anava canviant A Catalunya es produí un moviment semblant al d'unes balances, on quan un plat puja, l'altre baixa. Així, les muntanyes de la costa es van anar enfonsant fins a convertir-se en el tros de mar que volta les Illes Balears, les quals són els cims d'aquella antiga serralada.
Activitat 1
ResponEliminaLa muntanya de Montserrat no ha estat sempre com avui la veiem. Fa molts i molts milions d'anys, la superfície de la terra era molt diferent. Però ha anat canviant a poc a poc, com si es fes vella, a causa de les forces anomenades "orogèniques" , és a dir, que formen muntanyes. Unes són ràpides com els terratrèmols ; d'altres actuen molt lentament. Ara fa moltíssim temps, doncs, allí on avui hi ha el mar Mediterrani hi havia una terra molt muntanyosa, i el centre de l'actual Catalunya era un gran mar interior.
De les muntanyes baixaven una colla de grans rius que desembocaven en aquest mar. I justament són ells els que han fet possible que Montserrat existeixi, ja que arrossegaven sorra, pedres i fang, i els anaven acumulant a la vora del mar, després d'haver-los gastat i triturat.
I mentrestant la terra es bellugava i la seva superfície anava canviant.
KATHERIN
Activitat:2
ResponEliminaA:BOIX
B:HEURA
C:ALZINA
D:BOIX
E:CORONA DE REINA
KATHERIN
activitat 1 5primariaa muntanya de Montserrat no ha estat sempre com avui la veiem. Fa molts i molts milions d'anys, la superfície de la terra era molt diferent. Però ha anat canviant a poc a poc, com si es fes vella, a causa de les forces anomenades "orogèniques" , és a dir, que formen muntanyes. Unes són ràpides com els terratrèmols ; d'altres actuen molt lentament. Ara fa moltíssim temps, doncs, allí on avui hi ha el mar Mediterrani hi havia una terra molt muntanyosa, i el centre de l'actual Catalunya era un gran mar interior.
ResponEliminaDe les muntanyes baixaven una colla de grans rius que desembocaven en aquest mar. I justament són ells els que han fet possible que Montserrat existeixi, ja que arrossegaven sorra, pedres i fang, i els anaven acumulant a la vora del mar, després d'haver-los gastat i triturat. I mentrestant la terra es bellugava i la seva superfície anava canviant. A Catalunya es produí un moviment semblant al d'unes balances, on quan un plat puja, l'altre baixa. Així, les muntanyes de la costa es van anar enfonsant fins a convertir-se en el tros de mar que volta les Illes Balears, les quals són els cims d'aquella antiga serralada.
elia arans
Activitat 1
ResponEliminaPer saber com es va formar la muntanya, busqueu a la Biblioteca el tema de la Formació. D'aquesta manera, coneixereu els orígens de Montserrat i entendreu com és la roca que la forma. Feu-ne un resum per al vostre dossier; podeu acompanyar-lo dels dibuixos necessaris. I digueu-me quins són els tres elements que formen el conglomerat montserratí.
Resposta:
La muntanya de Montserrat no ha estat sempre com avui la veiem. Fa molts i molts milions d'anys, la superfície de la terra era molt diferent. Però ha anat canviant a poc a poc, com si es fes vella, a causa de les forces anomenades "orogèniques" , és a dir, que formen muntanyes. Unes són ràpides com els terratrèmols ; d'altres actuen molt lentament. Ara fa moltíssim temps, doncs, allí on avui hi ha el mar Mediterrani hi havia una terra molt muntanyosa, i el centre de l'actual Catalunya era un gran mar interior. Els tres elements són: matriu,còdols i ciment calcàri.
Activitat 2
Montserrat es troba dins el clima mediterrani, però els canvis sobtats d'altitud en poc espai, fan que apareguin microclimes que contrasten. Per això trobem comunitats vegetals importants, que són ben diferents: les rouredes, les teixedes, les pinedes i les que viuen a la superfície de les roques.
No obstant, és l'alzinar, amb els variats sotaboscos formats per arbusts, lianes i herbes, el que cobreix la major part de la muntanya.
Relacioneu les fotos dels abres i arbustos amb la seva descripció.
Resposta:
Alzina: Arbre corpulent amb capçada espessa, fosca i ampla; l'escorça també és fosca i negrosa; la seva fulla pot tenir mides diferents, i el marge, pot ser dentat o no; la cara superior de la fulla és de color verd fosc, i la inferior, grisenca i recoberta d'un fina borra que li permet mantenir la humitat. El seu fruit, la gla, madura a final d'estiu o a la tardor.B
Boix: Arbust pot aconseguir fins a 5 metres d'alçada. Les fulles són ovades, sense pèls, llueixen en la cara superior i són verdes tot l'any. Es troben oposades a banda i banda de la tija. Els fruits són càpsules ovalades sense pèls, de color negre lluent. La seva fusta és forta, i s'utilitza per fer gravats, estris de cuina, peces d'escacs...A
Marfull: Arbust de 2 a 4 metres d'alt, de fulles perennes; les branques joves sovint són vermelloses i amb pèls. Les fulles, que són oposades, tenen una forma ovada i el marge enter. Les flors són blanques o lleugerament rosades. Els fruits, ovalats de color blau fosc, maduren d'agost a setembre.D
Corona de Reina: Forma una roseta de fulles verdes i gruixudes amb la vora de color blanc. Aquest color blanquinós són les supuracions de calç que fan les fulles pels porus que tenen al voltant del seu perímetre. Del centre de la roseta surt una tija rogenca que és poblada de flors blanques. Viu a les esquerdes de les roques, en obagues i encarada al nord. E
Heura: És una liana que s'enfila per parets i arbres mitjançant unes petites arrels que neixen a la tija. A les branques florides, les fulles són ovades i amb un sol nervi principal. A la resta, les fulles són lobulades, sense dents i amb un nervi principal a cada lòbul. Les flors, en forma d'ombrel•la, són d'un color verd groguenc. El fruit és una baia negra.C
Activitat 1:
ResponEliminaAra fa molt de temps, al centre just de Catalunya hi havia un gran mar interior. De les muntanyes desembocaven grans rius i acabaven en aquest mar. Aquests rius han fet possible Montserrat, arrossegaven pedres, fang,sorra... i s’amuntegaven a la vora del riu. Metre la Terra s’anava bellugant, la superfície anava canviant. Catalunya feia un moviment que s’assemblava al d’unes balances. Això va fer que moltes de les muntanyes de la costa s’enfonsessin. La pressió va fer que la pila de sorra i fang que era Montserrat, pugés i va fer la muntanya. La pluja, el vent i el glaç la van polir i li van donar aquesta forma particular que té ara.
Els elements que formen el conglomerat montserratí són: còdols i parets de riera.
Roger i Belen.
Alzina:b
ResponEliminaBoix:a
Marfull:d
Corona de reina:e
Heura:c
Mario Ortiz
activitat2
ResponEliminaA., marfull
B., boix
C., alzina
D., corona de reina
E., heura
elia laura
activitat 3:
ResponEliminaÀliga cuabarrada: es menja el conill i les merles.
Merla: menja petits insectes i fruits.
Conill: es menjat per altres depredadors i menja herba.
Guineu: pot menjar com una gallina com un conill.
Senglar: pot menjar de tot.
Escurçó Ibèric: menja petits mamífers,ocells i invertebrats.
Belen i Roger
Àliga cuabarrada: conill,senglar.
ResponEliminaGuilla o Guineu:conill,senglar.
Senglar:conill.
Escurçó ibèric: conill,merla,guineu.
Activitat 4
ResponElimina1.-
Sortim des de Portbou GR 92-0 (lila),
Passem per GR 11 (verd)fins La Jonquera,
Travessem per GR 2 (vermell) fins a arribar a Aiguafreda.
Passem per GR 5 (rosa)i arribem a Montserrat .
Roger i Belén
Portbou
ResponEliminaGR92,lila(Cap de creus)
GR1,groc(Cinclaus)
GR2,vermell(Besalú,Les preses)
GR2-2,vermell(Rupit)
GR2,vermell(Sau)
GR5,taronja(Aiguafreda,S.Llorenç Savall)
GR96,vermell(Montserrat)
David menor i mario ort
Anem des de Portbou per el GR 92-0 color fuxia fins a cinclaus,de cinclaus a GR 1 color groc fins a Besalú,de Besalú fins a Oix,de Oix fina a St J. Abadesses,de St J. Abadesses fins a Ripoll,de Ripoll fins a Berga,de Berga fins a Montserrat.
ResponEliminaJudith i Mireia
hola jose som el Joel i el Marc
ResponEliminaes una part de la nostra act.4:
GR 92 Portbou
GR 92 Cap de Creus
GR 2 Cinclaus
GR 2 Besalú
GR 2 Les preses
GR 2-2 Rupit
GR 2-2 Sau
GR 2 Aiguafreda
GR 5 S.Llorenç Savall
GR 4 Montserrat
Jose, això és la primera part de l'itinerari 4.
ResponEliminaSortim de Portbou fins a Cinclaus per la GR 92.
Quan arribem a Cinclaus hem de dirigir-nos cap a Ripoll per la GR 1.
Un cop a Ripoll ja podem fer camí cap a Montserrat per la GR 151.
Aqui tenim el nostre recorregut:
ResponEliminaGR 92 Portbou
GR 92 Cap de Creus
GR 1 Cinclaus
GR 1 Besalú
GR1 Oix
GR1 St. J. Abadesses
GR 151-1 Rajols
GR 151-1 Vic
GR 4 Montserrat
Cristina Martínez i Laura 6è primària