Ens va agradar molt ,perquè mai havíem vist un escolà i menys a la nostra escola .Quan va arribar el vam rebre a la nostra aula i molt contents.Ho vam passar d’alló més bé , al principi ens va fer una molt bona presentació d’alló que farem a Montserrat.Vam estar la majoria de temps al pati jugant amb ell... Ens agradaria repetir-lo!!
El dimecres 17 de novembre va venir el Ricard. Al principi era una mica tímid però desprès ja no. Vam estar jugant a futbol i a bàsquet i ens ho vam passar molt bé. Ell és molt simpàtic però li falta agafar-nos una mica més de confiança. Vam estar passejant per Vilanova,però per culpa del dia no vam poder anar a menjar fora i vam haver de menjar a l’escola. Al cap d’una estona quan vam acabar de menjar vam continuar jugant. A les 15:30 va haver de tornar cap a Montserrat on fa vida tota la setmana,un lloc molt bonic i gran.
Va ser molt divertit, al principi estavem molt nerviosos per conexer-lo. Tothom estava molt atent a la seva arivada. La primera hora del matí s’ens va fer eterna. Quan ens va fer la presentesió amb el power point tothom estava molt atent i ens va tot el que fariem amb ell a Montserrat. Em vaig adonar que per més que ell anès a l’escolania de Montserrat no significava que no fos com nosaltres, ja que li va encantar jugar amb tots, ell jugava a bàsquet, a futbol i ho feia molt bé! Al final de la seva visita, era com si fos un més de la nostra classe. La seva visita ens va agradar a tots, i ja tenim un amic més!
Ens ho vam passar molt bé, excepte que a la primera hora vam fer classe, però va ser molt divertida la tensió de voler conèixer el Ricard. Després va venir a classe a presentar-se i vam anar a l’aula d’audiovisuals a veure un powerpoint que va preparar, fins l’hora del pati, on vam jugar a futbol i a bàsquet. Quan ja vam acabar, ens vam encaminar cap a La Geltrú, on ho vam veure per sobre. Per desgràcia, vam tenir que tornar cap a l’escola a causa de la pluja, a dinar. Després vam jugar una mica, però va arribar l’hora d’anarse’n. Tota la classe estava trista però quan ens va donar el seu msn… Tothom va alegrar la cara!
El Ricard era tímid però després va començar a apropar-se més a nosaltres sobretot als nens, segurament pel fet de que viu amb nens de la seva edat. Tota la classe s’ho va passar molt bé amb ell, va jugar a futbol, a basquet. Vam jugar tots junts. Després vam anar a passejar per Vilanova, però no gaire estona perquè el temps no ens va acompanyar i va començar a ploure. Però tot i així m’ho vaig passar molt bé.
El Ricard és un nen bastant tímid, ens pensàvem que en Ricard no seria gaire bo en els esports, però ens equivocàvem, ens va demostrar que jugava molt bé tan a bàsquet com a futbol. Ens vam adonar que era molt sociable i divertit. Quan ens va presentar el que ell havia fet durant els dies anteriors ens vam avorrir una mica, perquè es repetia molt i s’entrebancava molt sovint, també entenem que estava molt nerviós. Es relacionava molt millor amb els nens que amb les nenes. Aquell dia el temps no ens va acompanyar gaire. Va ser molt emocionant conèixer un escolà en persona. El dia ens va passar molt ràpid.
El dimecres 17 de novembre, va vindre el Ricard es un escola de l’escolania,ens va explicar el que faríem quan anem a Montserrat a visitar la seva escola. Ell anava a 1er d’E.S.O, era molt simpàtic amb nosaltres i una mica tímid, en Ricard va vindre des de Montserrat fins on vivim nosaltres Vilanova i la Geltrú. Li va agradar molt conèixer-nos igual que nosaltres a ell. Després vam jugar una mica fins el menjar, quan vam acabar de menjar vam jugar-hi una mica al gimnàs fis que ens vam acomiadar del Ricard.
Nosaltres, l’Alba i la Sandra de sisè, creiem que el dia de la jornada presencial va anar molt bé malgrat que el temps no ens acompanyava. El Ricard, era molt agradable i va jugar bona part del dia amb nosaltres, però principalment amb els nois. Creiem que li va agradar força la nostra ciutat, o al menys la petita porció que va poder veure i a l’escola es va sentir molt a gust. Nosaltres vam disfrutar d’aquell dia tan diferent tan com ell.
El dia que va venir l’escolà Ricard ens ho vam passar molt bé. Amb les nenes no hi va jugar gaire, però amb els nens si. Tot hi que es molt tímid es un nen molt sociable i divertit. Ens va fer una presentació en la que explicava tot el que feríem a Montserrat. El dia no ens va acompanyar gaire. No vam poder ensenyar-li la nostre platja però vam anar a l’escola i vam estar jugant amb ell!
Aquell dia va ser molt emocionant perquè vam conèixer a un escolanet de Montserrat que es deia Ricard. Era un nen molt simpàtic i una persona molt alegre. Va jugar a futbol i a un “21”(un joc de bàsquet). No vam poder anar a dinar a la platja perquè plovia però tot i així ens ho vam passar d’allò més bé.
Deixa el teu comentari de la jornada amb l'escolà.
Ens va agradar molt ,perquè mai havíem vist un escolà i menys a la nostra escola .Quan va arribar el vam rebre a la nostra aula i molt contents.Ho vam passar d’alló més bé , al principi ens va fer una molt bona presentació d’alló que farem a Montserrat.Vam estar la majoria de temps al pati jugant amb ell...
ResponEliminaEns agradaria repetir-lo!!
Dani i Guillem
Jose aquest és la meva reflexió
ResponEliminaEl dimecres 17 de novembre va venir el Ricard. Al principi era una mica tímid però desprès ja no. Vam estar jugant a futbol i a bàsquet i ens ho vam passar molt bé. Ell és molt simpàtic però li falta agafar-nos una mica més de confiança. Vam estar passejant per Vilanova,però per culpa del dia no vam poder anar a menjar fora i vam haver de menjar a l’escola. Al cap d’una estona quan vam acabar de menjar vam continuar jugant. A les 15:30 va haver de tornar cap a Montserrat on fa vida tota la setmana,un lloc molt bonic i gran.
Reflexió
ResponEliminaVa ser molt divertit, al principi estavem molt nerviosos per conexer-lo. Tothom estava molt atent a la seva arivada. La primera hora del matí s’ens va fer eterna. Quan ens va fer la presentesió amb el power point tothom estava molt atent i ens va tot el que fariem amb ell a Montserrat. Em vaig adonar que per més que ell anès a l’escolania de Montserrat no significava que no fos com nosaltres, ja que li va encantar jugar amb tots, ell jugava a bàsquet, a futbol i ho feia molt bé! Al final de la seva visita, era com si fos un més de la nostra classe. La seva visita ens va agradar a tots, i ja tenim un amic més!
Cristina A
REFLEXIÓ:
ResponEliminaEns ho vam passar molt bé, excepte que a la primera hora vam fer classe, però va ser molt divertida la tensió de voler conèixer el Ricard. Després va venir a classe a presentar-se i vam anar a l’aula d’audiovisuals a veure un powerpoint que va preparar, fins l’hora del pati, on vam jugar a futbol i a bàsquet. Quan ja vam acabar, ens vam encaminar cap a La Geltrú, on ho vam veure per sobre. Per desgràcia, vam tenir que tornar cap a l’escola a causa de la pluja, a dinar. Després vam jugar una mica, però va arribar l’hora d’anarse’n. Tota la classe estava trista però quan ens va donar el seu msn… Tothom va alegrar la cara!
REBECA
Reflexió
ResponEliminaEl Ricard era tímid però després va començar a apropar-se més a nosaltres sobretot als
nens, segurament pel fet de que viu amb nens de la seva edat. Tota la classe s’ho va
passar molt bé amb ell, va jugar a futbol, a basquet. Vam jugar tots junts. Després vam
anar a passejar per Vilanova, però no gaire estona perquè el temps no ens va
acompanyar i va començar a ploure. Però tot i així m’ho vaig passar molt bé.
MARINA MILLÁN COLL
El Ricard és un nen bastant tímid, ens pensàvem que en Ricard no seria gaire bo en els esports, però ens equivocàvem, ens va demostrar que jugava molt bé tan a bàsquet com a futbol. Ens vam adonar que era molt sociable i divertit. Quan ens va presentar el que ell havia fet durant els dies anteriors ens vam avorrir una mica, perquè es repetia molt i s’entrebancava molt sovint, també entenem que estava molt nerviós. Es relacionava molt millor amb els nens que amb les nenes. Aquell dia el temps no ens va acompanyar gaire. Va ser molt emocionant conèixer un escolà en persona. El dia ens va passar molt ràpid.
ResponEliminaAina i Neus.
Jose aquesta es la meva reflexió.
ResponEliminaEl dimecres 17 de novembre, va vindre el Ricard es un escola de l’escolania,ens va explicar el que faríem quan anem a Montserrat a visitar la seva escola. Ell anava a 1er d’E.S.O, era molt simpàtic amb nosaltres i una mica tímid, en Ricard va vindre des de Montserrat fins on vivim nosaltres Vilanova i la Geltrú. Li va agradar molt conèixer-nos igual que nosaltres a ell. Després vam jugar una mica fins el menjar, quan vam acabar de menjar vam jugar-hi una mica al gimnàs fis que ens vam acomiadar del Ricard.
La nostra reflexió:
ResponEliminaNosaltres, l’Alba i la Sandra de sisè, creiem que el dia de la jornada presencial va anar molt bé malgrat que el temps no ens acompanyava. El Ricard, era molt agradable i va jugar bona part del dia amb nosaltres, però principalment amb els nois. Creiem que li va agradar força la nostra ciutat, o al menys la petita porció que va poder veure i a l’escola es va sentir molt a gust. Nosaltres vam disfrutar d’aquell dia tan diferent tan com ell.
El dia que va venir l’escolà Ricard ens ho vam passar molt bé. Amb les nenes no hi va jugar gaire, però amb els nens si. Tot hi que es molt tímid es un nen molt sociable i divertit. Ens va fer una presentació en la que explicava tot el que feríem a Montserrat. El dia no ens va acompanyar gaire. No vam poder ensenyar-li la nostre platja però vam anar a l’escola i vam estar jugant amb ell!
ResponEliminaAlba Lo. i Izaskun.
Hola som la Laura i la Cristina M.
ResponEliminaAquell dia va ser molt emocionant perquè vam conèixer a un escolanet de Montserrat
que es deia Ricard. Era un nen molt simpàtic i una persona molt alegre.
Va jugar a futbol i a un “21”(un joc de bàsquet). No vam poder anar a dinar a la platja
perquè plovia però tot i així ens ho vam passar d’allò més bé.